El camí cap
a Melbourne ha estat llarg. De Masnou a Melbourne 36 hores. Avió fins a
Singapore 14 hores. 14 hores més a Singapore i finalment 7 hores més d’avió
fins a Melbourne. Però el camí ha estat entretingut. Durant la parada a
Singapore han passat coses interessants, hem pogut fer un mini tur per la
ciutat acompanyats per un guia local en un autobús ple de turistes que feien
escala com nosaltres. La ciutat és impressionantment perfecte, tot està impecable, no hi ha cap resta de res per
terra, ni brutícia ni papers, res. Gairebé tot està prohibit, evidentment està
prohibit portar cap tipus de droga al damunt, però el detall és que si ho fas,
t’obsequien amb la pena de mort. No pots portar alcohol ni tabac, hi ha normes
tant estrictes com que si passes en bicicleta per un lloc on diu que està
prohibit, la multa és de 1000 dòlars. A més, el tur, que és gratuït, te tota la
pinta d’estar patrocinat per el règim, el guia només diu meravelles de la
ciutat i agraeix contínuament la feina feta pel seu primer ministre, fins i tot
ens explica que ell viu en un pis que va comprar de protecció oficial, que el
pis té més de 40 anys però què la construcció és de tal qualitat que podria ser
nou. En fi, que fot una mica de pudor tot plegat, pudor de dictadura. Pel que
fa al seu aeroport, una meravella. El millor on hem estat mai, amb molta
diferencia. Com a la ciutat tot està impecable, acabes de fer un pipi al lavabo
i darrera teu hi passa un tio per netejar, hi ha tot tipus de serveis gratuïts,
plantes i flors per tot arreu, tot tipus de restaurants i fins i tot hi ha piscina,
hi ha una mena de jardí botànic interior, cinemes, àrees de relax..
Amb la Laia
vàrem tenir forces problemes a l’hora de contractar el bitllet i vam aconseguir
anar junts fins a Singapore i després en vols separats fins a Melbourne. Un cop
arribats a Singapore però, vam intentar
negociar el segon vol per aconseguir anar junts, i no només vam aconseguir-ho,
sinó que a més la companyia ens va compensar les molèsties convidant-nos a un
esmorzar de 30$, pagant-nos una habitació en un hotel de luxe per si volíem
anar a dutxar-nos i dormir una mica i a més ens van donar 400$ en efectiu. La
cosa no podia començar millor.
Per últim i
per tancar aquesta última entrada permeteu-me que us expliqui un secret: La
Laia a vegades s’inventa paraules (d’una albergínia, n’hi diu “catxarro negre”,
d’un pèsol n’hi diu “oliva verda”,.. i així) Doncs bé quan vam anar a fer el
tur per Singapore, amb el nostre grup hi havia una família d’americans que
semblaven Amish, doncs ella tant panxa em va dir: has vist aquests? Semblen mishus.
