AOTEAORA (NEW ZEALAND) part I

De veritat que em costa trobar adjectius per descriure aquest país. Només us puc dir que si algun dia podeu, aneu-hi. Amb la Laia feia dies que ho teníem planejat, teníem ganes d’anar-hi des d’abans de començar el nostre viatge a Austràlia. Nova Zelanda, és un d’aquells països que n’has sentit a parlar tota la vida, però que en saps ben poca cosa fins que hi vas.

Dia 1

Ovelles Neo Zelandeses 

11.45h del vespre. El nostre avió s’enlaira de Melbourne per aterrar 3 hores més tard a l’aeroport de Christchurch (Illa Sud de Nova Zelanda). Per la diferència horària allà son les 5 del matí. És massa d’hora per fer res. Intentem dormir una estona en una d’aquelles butaques que hi ha als aeroports i quan aconseguim agafar el son, ens desperta un maleït policia. Morts de son ens arrosseguem  fins a zona de restaurants i mentre esperem que es faci de dia ens asseiem en una mena de sofà que hi ha en una cafeteria. Anem carregats amb les maletes i intentem no adormir-nos, però finalment caiem, mentre es va repetint al nostre cervell el missatge que sona per la megafonia “Això es un país segur, però no perdin de vista les seves pertinences...” A quarts de nou ens despertem. Comencem el dia.

Aquesta és la ciutat més gran i més poblada de l’illa i l’any passat i l’anterior va patir dos terratrèmols que van destruir bona part del edificis del centre (és on hi ha els edificis més alts). Allà mateix a l’aeroport anem cap a buscar la furgoneta que hem llogat per passar aquesta mini aventura per la terra dels Maoris (aborígens Nova zelandesos). La cosa comença bé, no hi ha disponible la furgoneta que havíem llogat, i ens en deixen una de més gran per al mateix preu, el nostre petit palauet. Cuina, nevera, taula, llit.. Perfecte. No fa massa bon dia, i encara no tenim clar cap a on tirar (en aquests moments som a la costa est i al mig de la illa), decidim creuar cap a la costa oest, traçant una línia d’esquerra a dreta. Cauen quatre gotes, però el paisatge és bonic, camps i més camps plens d’ovelles. La carretera comença a enfilar cap a l’Arthurs pass (port de muntanya) i de cop i volta surt el sol i el cel comença a fer-se cada cop més blau. Fins arribar a Hokitika, el primer poblet de la costa oest que trepitgem, el paisatge ha anat canviant de manera espectacular, prats, muntanyes de pedra, turonets verds, boscos alpins, boscos tropicals, i finalment la platja. Hi arribem a la millor hora,  falta poquet perquè el sol se’n vagi.

Camí d'Arthur's Pass

Trobem un lloc per acampar. Impressionant, el cel ha quedat tant serè, que es poden veure tantes estrelles com es vulgui. Ens comença a fer mal el clatell de mirar enlaire, fem silenci, no se sent res.  Fem córrer la cortina de la finestra del darrera de la furgoneta (és on hi tenim el cap un cop muntat el llit). Ens diem bona nit. Però no en tenim prou, cadascú des del seu costat del llit decanta lleugerament la cortina per tornar a mirar amunt i allargar l’espectacle. Poc més tard ens adormim.

Dia 2 i 3

Esmorzats, contents i amb el dipòsit ple de benzina, arranquem. Anem cap a Franz Joseph, direcció sud i sense deixar la costa. Amb menys de dues hores de cotxe, el camí ens torna a oferir un ventall de paisatges diferents i preciosos. Passem pel costat d’unes platges salvatges i d’uns boscos d’aspecte tropical, fins arribar al peu d’un glaciar. Allà decidim aturar-nos i caminar fins a tocar del glaç. El camí per arribar-hi és pel mig d’una vall molt ample i plena de cascades d’aigua al voltant. Mentre som allà la Laia em sorprèn amb un dels seus jocs de paraules involuntaris... “Hosti, això segur que sortia a la pel·lícula del senyor dels anells, per aquí hi caminaven els Hongos i els Hortos per arribar a Norton” ...Seguim caminant i intentem desxifrar el seu missatge, arribem a la conclusió que els “Hongos” són els Elfos i que “Norton” és Mordor, no som capaços de descodificar “Hortos”...

Deixem els glaciars enrere i continuem cap al sud. Pocs quilometres terra endins, però encara prop de la costa, trobem un llac envoltat de boscos i decidim que aquell serà en nostre “hotel” aquella nit.

L’endemà ens llevem davant del llac, l’escenari és gairebé perfecte, però una plaga de mosquetes, de les que piquen, decideixen entrar a la furgo. Quina angunia i quina mala estona que passem. No aconseguim fer-les fora i sense esmorzar comencem a conduir amb la intenció de trobar un lloc on ens podem desfer de les putes mosques. Cada cop es pitjor, tenim el cotxe ple d’insectes, anem sense dutxar, sense esmorzar, i vestits amb roba llarga i caputxa perquè no ens piquin els maleïts bitxos.  Provem varis invents com abaixar les finestres mentre la furgo esta en marxa, parar, aparcar i obrir totes les portes, parlar amb elles (amb les mosques), però res, tots els intents fracassen. Em de prendre una decisió dràstica, parem a una gasolinera i comprem insecticida. Definitiu.

Milford Sound

Tenim la sort que al costat de la gasolinera hi ha un càmping, aprofitem per entrar-hi d’amagat i dutxar-nos-hi. Ja no hi ha mosques, anem nets i canviats i només falta esmorzar, ho fem uns metres més endavant.

Gaudim del paisatge mentre conduïm, anem fent via cap a Queenstown. Un cop allà, ens hi aturem i ens n’enamorem. És una postal. Muntanyes, un llac i la ciutat, que és de la mida d’un poble gran, ens recorda a Chamonix. Mentre prenem un capuccino en una cafeteria a la vora del llac somiem una mica... ens hi imaginem vivint-hi una temporada. Però l’objectiu d’avui és arribar a Te Anau (serà el poble que utilitzarem de camp base per visitar els fiords, al Sud Oest de l’illa). Paguem els dos capuccinos, 9 dollars, si, si senyors, 4,50$ cada un, i anem a buscar un súper per fer una mica de rebost. Comprem 3 dels elements bàsic de la taula periòdica dels aliments, llet, cervesa i espaguetis. Son les 18.50h. Continuem, comença a fer-se fosc i estem cansats, a la carretera anem trobant cadàvers d’animalons que han triat un mal moment per creuar. N’esquivem un parell i arribem a Te Anau sense haver de lamentar cap víctima. No veiem clar on dormir i finalment optem per entrar a un càmping i fer nit allà.

11.23h, ens adormim. Plou i fa vent.